.png)
Yanvalou de les criatures, ritme de voudum d’haití.
.jpg)
La peça que més em va cridar l'atenció va ser l’espai on es trobaven els flotadors de platja. Hem va semblar molt curiós,ja que trenquen amb l'estètica inquietant i tenebrosa del conjunt.
Aquest espai està basat en les cerimònies vudús, que formen part dels rituals demoniacs i la invocació al diable. Durant les cerimònies vudú, es toquen uns ritmes concrets en honor a diverses divinitats i avantpassats i s'acompanyen amb cançons i balls. L'instrument més important es l’ogan, ja que és la melodia que suporta tot el pes del ritme, una espècie de metrònom que marca el caràcter d'aquest.
A els 5 flotadors, que estaven disposats a un racó de la sala, els acompanyaven diversos martellets de piano. En un monet determinat de l'exposició, els martellets, a través d'unes cadenes s'activaren i comença a sonar un ritme, que sorprenenment animà tot l'ambient, cambian així la direcció emocional i sentimental del procés sensorial, que canviava arreu dels espais.
En aquesta exposició es veu reflectida la part més desconeguda de mun dels poetas romantics més importants de la literatura en català. Gràcies a quatre quaderns escrits i documentats pel mateix Verdaguer, sabem que Jacint va passar un moment crític en la seva carrera com a poeta i va decidir aventurar-.se en el mon dels exorcismes i in-exorcismes, reflexionant sobre els fenòmens paranormals entre els dos mons i la possessió del diable.
Estarà instalada del 2 de juny a l’11 de setembre de 2022 al museu de Granollers.
L'exposició segueix un perfil d’art abstracte. Es tracta d’un estil artístic sorgit al voltant de 1910, abast fins avui en dia, que abandona la representació figurativa i la substitueix per un llenguatge visual autònom.
És una forma d'expressió de sentiments artístics que prescindeix de tota figuració i proposa una nova realitat diferent a la natural. Usa un llenguatge visual de forma, color i línia per a crear una composició que pot existir amb independència de referències visuals del món real.
Aquesta consta de deu peces, disposades arreu d’una sala del museu de granollers, coberta per una paret de cortines blanques, que recullen l’efecte sonor i l’eco que es genera durant l'experiència. Aquesta sala vol fer referència al pis on Verdaguer feia les sessions d'exorcismes, que es podria dir que es d’on sorgeix la idea principal del projecte.
Cada una de les obres representa un concepte diferent sobre les ideologies demoniaques del poeta, pero, el conjunt de totes elles conforma un circuit d’emocions i inputs, tant audiovisuals com sonors,d’una duració aproximada de 40 minuts. Durant aquest període de temps l'espectador s’endinsa totalment en un mon paral·lel i se sent part d’una realitat contemporanea, sobretot auditiva i visual.
L’objectiu de l’exposició es fen un recull de les notes de Verdaguer, on explica de primera ma, la seva vivència dins el mon dels processos d’exorcisme i possessió demoníaca. Es dóna a conèixer els conceptes i ideologies claus d’una comunitat paralela que no coneixem a partir d'idees abstractes extretes dels pensaments del poeta. D’una forma poc comuna, cabosanroque aconsegueix reflectir a través d'un viatge sensorial, visual i sonor dins una sala de museu, totes les sensacions i emocions que Verdaguer devia sentir quan realitzà sessions d'exorcismes durant el segle XIX. De manera que, reconstruint peces, contemporànies, i creant espais abstractes, s'escenifiquen de forma visual i sonora moments, processos i sensacions demoniaques. Imitant la trajectòria del poeta durant els 4 anys que va estar-hi involucrat en aquest món.
